La Vall de Mieres

UNA VALL DE LA GARROTXA MOLT ESPECIAL

Vistes-de-Mieres,-la-Garrotxa-11Poblat i Tailaia Ibèrics a Mieres

Aquest poblat que es troba a la serrada de Finestres, fou descobert per un pastor, Cinto Solanellas. Està construït a la carena de la serra de Finestres que separa la vall del Llémena de la cubeta de Mieres, a la vall del Ser. L’accés actual es fa per un camí forestal que connecta la vila de Mieres i el municipi de Sant Aniol de Finestres, amb alguns trams emporlanats.En l’actualitat l’únic element estructural visible és una construcció de planta quadrangular, feta a base de pedres posades en sec. La constitueix un mur exterior i una mena de torre situada al seu interior. En el seu moment el conjunt es va interpretar com un element amb funció defensiva, argumentada per la situació al costat del camí d’accés a la zona d’hàbitat (datat entre els segles II-I aC), de forma que tothom que hi volgués arribar se la trobava de cara i l’havia de vorejar, deixant-la a la seva dreta, operació que resultava extremadament dificultosa i perillosa per a qualsevol possible atacant. Aquesta topografia específica classifica el recinte com un poblat de barrera, protegit bàsicament per la mateixa orografia.

S’ha restaurat recentment i en la intervenció no s’ha obtingut cap fragment ceràmic que serveixi per datar el conjunt, tot i que, les referències arquebibliogràfiques ens parlen d’una dracma emporitana associada a l’edifici central i un volum important de material ceràmic d’època ibèrica plena (segles III-II aC) en les cales adjacents realitzades en les intervencions dels anys setanta. Tot el material ceràmic recuperat corresponia a la vaixella usual de l’època i també es pala d’alguns objectes propis del procés metal•lúrgic i d’afiladors de pedra; en canvi, els recipients d’emmagatzematge i transport (àmfores) són poc nombrosos. Per tant, podem dir que la presència humana en aquests moments queda justificada plenament, potser per un període curt de temps. Però, en canvi, no la podem vincular directament al conjunt fortificat.

D’altra banda, l’establiment d’un hàbitat de l’edat del ferro al capdamunt d’un turó i enmig d’una carena amb visibilitat estratègica provada, necessita lògicament d’algun dispositiu de control i protecció. Si la talaia que avui es conserva no és l’original, poc n’hi deu faltar i no pot ser gaire lluny, doncs tampoc es pogueren documentar altres estructures constructives en el moment de les excavacions dels anys setanta. La proximitat amb altres punts de guaita medieval – concretament el castell de Finestres que es troba a pocs centenars de metres a l’est de la mateixa carena – fan pensar lògicament amb un aprofitament de la Palomera si aquesta ja existia, en contrast, cap de les intervencions arqueològiques ha registrat material amb cronologia medieval ni moderna.

Presideix el lloc una escultura anomenada La Dama de la Garrotxa obra de l’artista Picolivas, en homenatge al que fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat.

Església de Santa Maria del Freixa de Mieres

L’església de Santa Maria del Freixe es troba a l’extrem meridional del terme, al vessant septentrional del Collet de Bastarra, a l’aiguavés de la riera de Llémena, en un lloc que centra el veïnat de la població esparsa. Per arribar-hi, cal agafar el camí que surt sota l’església de Sant Pere de Mieres, per la seva banda de tramuntana. Al cap de 200 m., després d’haver passat dues cases, hom trobarà una cruïlla. Cal agafar el camí carreter de mà esquerra, el qual tot seguit travessa el rierol de Ruïtlles. Aquesta pista segueix fins el peu del cingle de la Pedra del Migdia. En un encreuament cal enfilar el camí de mà esquerra, fent marrades fins assolir el coll de Pedres Picades. A la cruïlla del coll, la pista de mà esquerra, que ve cap a migdia i careneja, arriba amb 500 m. a Santa Maria del Freixe.

Una de les primeres notícies documentals on hi ha esmentada l’església de Santa Maria del Freixe data del 972, amb motiu de les donacions que en aquest any el comte bisbe Miró Bonfill de Besalú féu a la canònica de Sant Genis i Sant Miquel de Besalú, anomenada posteriorment de Santa Maria. Segons es desprèn d’aquest instrument, el comte bisbe Miró, a precs de la seva cunyada, la comtessa Ermengarda, i del seu fill Bernat, féu importants donacions a aquesta canònica, amb la condició que Ermengarda i Bernat hi establissin una comunitat de canonges regulars de Sant Agustí. Entre les nombroses cessions que el susdit comte bisbe va fer a la recent fundada canònica, hi figura entre altres moltes propietats, l’església de Sanctae Mariae de Fraxis, la qual fou ratificada de bell nou dos anys després en el testament del mateix Miró Bonfill.

L’any 998, i a petició expressa del seu successor, el comte Bernat Tallaferro, el monestir de Santa Maria rebé el papa Gregori V una butlla de confirmació de béns, en què es torna a fer menció entre les seves propietats de la …Ecclesiam Sanctae Mariae quae est in Fraxis cum decimis et primitiis vel oblationibus suis. El comte Bernat Tallaferro, que tingué durant el seu govern una especial predilecció per la canònica augustiniana de Santa Maria, a la qual donà en tot moment el seu suport, expedí l’any 1000 una carta de confirmació de béns al seu favor, en la qual hi ha escripturada també l’església de …Sancta Maria sita in villa Fraxis.

Ja al segle XIII, dins la relació d’esglésies que contribuïen amb el delme al sosteniment de les croades, és consignada els anys 1279 i 1280, a l’Ecclesia de Fraxano i l’Ecclesia de Fraxino, respectivament. En el segle XIV, el temple de Sancta Maria de Fraxino figurava en el Llibre verd de la seu de Girona, data el 1362; posteriorment, en els nomenclàtors diocesans del final del segle, s’esmenta l’Ecclesia parrochialis Sancte Marie de Fraxino. Encara una notícia documental indica que l’any 1392, el rei Joan I de Catalunya-Aragó, va vendre el dia quatre de juny a Hug Ademar I de Santa Pau en franc alou, tota la jurisdicció que posseïa en diverses parròquies i termes, entre les quals figura la de Santa Maria del Freixe, pel preu total de 5.000 florins; en el document es fa constar que aquesta venda fou feta a aquest baró de Santa Pau en compensació a l’ajut econòmic que havia prestat al monarca per a la conquesta de Sicília. Entre els anys 1426 i 1427, van tenir lloc uns grans terratrèmols, que destruïren gran part de les esglésies de Sant Pere, Romeria, Sant Andreu de Ruïtlles, totes elles de Mieres, de El Torn i Falgons.

L’historiador Jaume Vicens, en la història dels Remenses, narra un fet violent esdevingut dins l’església. Era un diumenge de 1497, quan un rector celebrava la missa, uns homes armats van irrompre a l’interior disparant fletxes i ferint el celebrant, i moltes d’elles es clavaren en el retaule que hi havia rere l’altar. En un inventari que data de l’any 1721, consta l’existència d’aquest retaule, amb pintures que representaven la Verge Maria, al centre, Santa Anna, a la dreta i Santa Margarida, a l’esquerra. En el llibre de visites pastoral de l’arxiu diocesà de Girona, número 1, hi ha constància, per primera vegada, de la visita pastoral l’any 1314, feta pel bisbe de Girona, després de visitar Mieres. En la pàgina 10 del llibre número 61, també hi apareix una altra visita pastoral l’any 1573. Una altra es va realitzar el 1838 pel bisbe Florenci Lorente i Mateu que puja a aquest lloc, en visita pastoral, acompanyat pel rector de Mieres i els dos vicaris. Segons narra el Butlletí del Bisbat, l’església del Freixe va esdevenir petita per a la gran gentada assistent a la cerimònia. Fins a final del segle passat, el rector residia a ca l’Ermità, casa-rectoria, situada al bell costat de l’església. A principis de segle, Mn. Miquel Calm i Bassols, últim rector, ja tenia la residència a Mieres. Finida la guerra civil espanyola, el mierenc Mn. Joan Vilar, de la casa pairal de Borbella, hi va exercir durant pocs anys el seu ministeri, com a encarregat, des de Mieres. Amb la seva absència, l’església va caure en ple abandó, fins avui, després de les importants obres de restauració que s’han dut a terme. La solemne inauguració va tenir lloc el dia 27 d’abril de 2003, amb gran assistència de fidels.